VERSOS D’AUSIÀS MARCH

Sí com lo llop la ovella devora devora
lo gran tor, segur d’ell, peix les herbes,
així los reis los pobres executen
e no aquells havents en les mans ungles

* * * * * *

Vulles haver pietat del bon poble:
poneix aquells sients alt en cadira
qui de l’anyell volen la carn e llana
e són consents que feres los devoren!

* * * * *
Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, que em lleve l’amargor;
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell qui molta amor me costa

* * * *
Segurs de Déu són de llurs crims los hòmens
en aquest món, puix càstig no se’n mostra,
e ja los reis los potents no castiguen,
perquè els han ops i en part alguna els dubten

* * * *
Maleit lo jorn que em fon donada vida,
puix tant só vist en mos volers contrari!
Jo só aquell qui el pensament he vari
e voluntat del tot desaünida

* * * *
Jo li perdon si m’ha dat mal dormir,
jo li perdon voler mal guardonat,
jo li perdon si m’ha d’amar forçat
dona tan vil que em fos vergonya el dir

* * * *
¿Qui és lo foll qui en contra amor s’ergulla?
Segurs són d’ell los morts i els no sensibles,
mas no alguns qui són d’amor passibles:
qui vol ser fort de la carn se despulla.

* * * * *
Quan no la veig, muir per ella veer e,
si el m’acost, forçat m’és d’espantar.
Jo li vull bé, lo seu mal me plauria:
no sé què em plau determenadament.

* * * * *

Lo dia clar voldria fos escur,
udulaments e plors, en lloc de cants:
no té lo món coses a mi bastants
a fer que dol per tostemps no m’atur

* * * * *
Oh, quant és poc per on amor se fica e,
per aquell, en lloc dispost molt obra!
Per no sabuts mijans en nós fa obra.
Lo temps e lloc lo creix o mortifica

* * * * *
Sia en vós aitant de bé caigut,
obrant en vós arreglada mercè,
que, veent mi despullat de tot bé,
no em despreeu pel dan a mi vengut

* * * * *

Per vós ne só mes en amar
e mon ull no em vol descobrir
molt menys ma llengua volrà dir
ço que el gest no gosa mostrar

* * * * *

Llir entre cards, los escurçons no morden
ab tan fort mos com és lo de amor:
si bé els morduts no passen tal coissor,
perden lo seny e les vistes eixorben.

* * * * *

Llir entre cards, ço que em fa vós amar
no m’entra pas solament per la vista:
vostre esperit és aquell qui em conquista
e com de mi no us mostrau desaltar.

* * * * **

Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d’or
ab què amor plaga els enamorats!

* * * * *

No es pot bé dir amor de home propi
lo que jo sent, carn per la carn és tota.

* * * * *

La carn vol carn, no s’hi pot contradir

* * * * *

No em plau amar e menys que a mi amen,
mas, si jo am, muiren los qui em desamen!

* * * * * *

Los grans tresors ne tot l’honor del món
no em plau haver ab menys d’ésser amat

* * * * *

Tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que em fa desitjar

* * * *

Altre socors de vostra amor no em val
sinó que els ulls me demostren voler

* * * * *

Plena de seny, lo cos meu departir,
de l’espirit veurets ans que us desam.

* * * * * *

Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

* * * * *

Llir entre cards, dins mi porte un forn
coent un pa d’una dolça sabor

* * * **

Verge no sou perquè Déu ne volc casta