Ser
mestre d’amor,
del libro El poema de la rosa als llavis

Ser
mestre d’amor

qui
no pagaria,

ara
que en sóc jo

l’aprenenta
em tira.

De
dir la lliçó

tota
ella s’afina_

ja
sap tant el cor

que
no li cal guia;

amb
un sol petó

la
llicó es sabia.

Qui
és mestre d’amor

del
guany ja pot viure

Joan
Salvat Papasseit

***