PER AL PÀMPOL DEL LLUM
D’UNA DAMA CRIOLL 
Joan Oliver

Blau  El mar no tan llunyà
  la vena prima d’una mà
  i el cel inabastable

Vermell Terra viva, rubor
  de roses o bandera
  d’una guerra d’amor.

Gris  Un temps de mig dol
  amb boires eixutes
  i cendra de sol.

Verd  De brins i de fulloles
  la fresca prada i, dins,
  els verms com brins de brins.

Blanc  I ara cal dir la neu i la rosada
  i no fer esment del gel ni de la pedra:
  són aigua condemnada!

Groc  Només el boll, encens daurat,
  al sol, que és or, retorna.
  Adéu-siau, espiga i blat!

Negre            Tan blanca, i entenebrada!
  Ceguesa d’una mirada
  que somia nits de sol.