LA
SARDANA

[IV]

No
és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d’altres desaparellant:
és la dansa sencera d’un poble
que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l’amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella!
Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

JOAN MARAGALL (1860 – 1911)