En
la mort d’un jove

Ten
vas anâ amb aquell ponent dolcissim…
Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats…

Ai,
la Mort, i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’heroe en flor, tots somriguerem
sota ls plors estroncats, que una serena
va començâ a regnâ en el pit i el rostre
del moribond. L’halè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem…
I no tornà… Llavores esclataven
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…
Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim…

Octubre
1895

JOAN
MARAGALL