Deixaré
la ciutat,
del libro El Poema de la rosa als llavis
Deixaré
la ciutat que em distreu de l’amor
la
meva barca el port
i
el voltàmetre encés que porto a la butxaca_
l’automnibus
brunzent
i
el més bonic ocell
que és l’avió
i
temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li
diré com la copa melangiosa és de vi
_
i el meu braç del seu coll_
i
veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i
em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó
i
diré maliciós:
_
com un pinyó és la boca que em captiva.
Joan Salvat Papasseit
***