CANT D’AMOR

Inveni
quem diligit anima mea

Dormiu
en la meva arpa, himnes de guerra;
brolleu, himnes d’amor.
Com cantaria els núvols de la terra,
si tinc un cel al cor?

Jesús
hi pren posada cada dia,
li parla cada nit,
i no hi batrà ses ales d’alegria
l’ocell d’amor ferit?

Sos
braços amorosos me sostenen,
dintre sos ulls me veig,
i místiques paraules van i vénen
en celestial festeig.

Barregen
nostres cors sa dolça flaire,
com flors d’arbre gentil
bressades a petons pel mateix aire,
l’aire de maig i abril.

Ja
l’he trobat, Aquell que tant volia,
ja el tinc lligat i pres;
Ell ab mi s’estarà de nit i dia,
jo ab Ell per sempre més.

Se’m
fonen a sos braços les entranyes,
com neu al raig del sol
quan, caient son vel d’or a les muntanyes,

aixeca al cel lo vol.

Jesús,
Jesús, oh sol de ma alegria,
si el món vos conegués,
com gira-sol amant vos voltaria,
de vostres ulls suspés.

Jesús,
Jesús, oh bàlsam de mes penes,
mirall del meu encís,
sien sempre eixos braços mes cadenes,
eix cor mon paradís.

Qui
beu en vostre pit mai s’assedega,
Jesús sempre estimat;
oh, quan serà que jo torrents hi bega
per una eternitat!

Oh
hermosura del cel!, des que us he vista,
no trobo res hermós;
ja alegre em semblarà la terra trista,
Jesús, si hi visc ab Vós.

Deixeu-me,
Serafins, les vostres ales
per fer-li de dosser;
deixa’m l’aroma que als matins exhales,

oh flor del taronger.

Deixeu-me,
rossinyols, per festejar-lo,
la dolça llengua d’or;
verges i flors del camp, per encensar-lo,
deixeu-me vostre cor.

Àngels
que al món baixau, com voladúries

d’abelles al roser,
endolciu vostra música i cantúries

perquè hi estiga a pler!

Jacint
Verdaguer