Després
de la tempestat

Quan
s’esqueixen els nuvols sobre l cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d’aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença
l remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l’alegria:
els nuvols sobre l cel s’han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú
alça ls ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tant oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçà ls ulls a la llum nova!

Joan
Maragall – 1897