Poemas y Relatos. Portal de Literatura.



Alfred Nobel

 

 

XII. ALS JOVES

MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

 

Fills d'una raça dreturera i forta

que unia el seny amb l'ímpetu,

no renegueu de vostra sang ... Oprobi

pel fill qui n'és apòstata!

Per honra té ésser bord. Son cor espuri

sols posa arrels paràsites:

no té l'arrel que del terrer dels avis

ne beu saba llegítima.

Per ell és pàtria una buidor coberta

d'algun mantell de púrpura,

un tros de mapa, una abstracció volàtil,

un mot de la retòrica...

 

Enfora, oh joves, d'aqueix centre exòtic

a on la lluita bàrbara,

jugant la vida i mort d'homes i bèsties.

se'n fa festa sacrílega.

Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria

la multitud embriaga-s'hi

tumultuosa, contagiant-se amb febres

de decadència pútrida ...

Enfora, enfora del variat prosceni

la mímica faràndula

que sols ja furga pels femers, cercant-hi

la rialla estúpida.

Llavis i orelles que va ungir l'aroma

de les cançons indígenes,

no us profaneu amb cançoneig imbècil,

rebuig de lletra i música!

 

Fills d'una gent tan curta de paraules

com era de fets pròdiga,

no us encanteu amb les buidors lluentes

d'una eloqüència frívola.

És la bambolla de sabó, que inflant-se

al buf d'un nin, esplèndida,

s'irisa al punt, mes a l'instant no forma

ni sols gotes efímeres.

Alluny d'aquí la inanitat rotunda

d'estrofes i de clàusules,

la coloraina, l'oripell, pomposos

tresors de la misèria!

 

Mes ah! fugint d'inveterats contagis,

no entreu plagues novíssimes,

oh joves que ara meditau corpresos

quimeres hiperbòries.

Alluny, allluny aqueixa boira eterna,

mortalla tenebrívola

que nostre sol rebutja! No us imposi

l'Esfinx sempre enigmàtica

que posa obscur lo clar, i per profundes

vol vendre coses tèrboles ...

Jovent, aqueixa copa d'art vesànic

i subtils filtres, llança-la,

que et brinda l'opi del Nirvana búdic

o el vi de les Eumènides.

Elles, crinades de serpents, ompliren

de llur verí tal pàtera:

qui en beu, un cap d'Orestes a les Fúries

ha consagrat per víctima!

Alluny també, deliqüescent cosmètic,

untor de formes flàcides

de l'art caduc! Alluny, ximplesa insulsa

fingint candors ingènues!...

 

L'art veritable és sa, gallard i noble,

tal com Apol.lo amb cítara

i amb sageta potent. Té la bellesa,

la joventut de l'ànima,

la claretat, l'ardida força, l'hàbil

maneig de fibra harmònica,

i l'arc terrible del bon dret qui mata

la serp del fang malèfica.

 

Tal vos somriga l'ideal, oh joves,

unint el seny amb l'ímpetu,

i amb gran serenitat, que és la divisa

del la potència màxima.

Ah! Els forts vénen de forts. Alçau l'emblema

de l'avior llegítima,

que cada poble sols ateny son astre

seguint per la seva òrbita.

 

Siau qui sou; mes no atiant vells odis

de raça, ni amb emfàtiques

declamacions lloant tot lo que és vostre,

fins les mateixes úlceres ...

Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols,

dins una llar històrica

sens horitzons. Volau sobre les terres

enfora, amunt com l'àguila!

Ella ama el niu de les maternes roques,

però amb gran vol arranca-s'hi

i, travessant mil horitzons, domina

espais de llum esplèndida.

Per planes, mars, abismes i muntanyes,

amb vista potentíssima,

tantost afina desitjada presa,

impetuosa llança-s'hi

de la regió del llamp. Mes no trasmuda

d'essència l'au indòmita.

Ans bé, de tot lo que trescant aferra,

gustant-ne fibres íntimes,

se n'assimila la potència, i torna

cap a son niu més àguila.