Poemas y Relatos. Portal de Literatura.



Alfred Nobel


 

 

TANT HE AMAT QUE VINC...

Tant he amat que vinc en desamar,
sí com aquell qui amics ha tengut
per llur defalt havent-lo decebut
a tot lo món se gira en aïrar.
La gran amor porta ab si càrrec gran,
viure no pot sens gran sosteniment:
lo seu semblant voler l'és sostinent
i, aquell no ferm, amor va tremolant.

Qui ama poc no deu ser desijant
que son amat li sia extrem volent,
car poc voler no és delit sintent
del gran voler que li porta l'amant.
Sol per amor se desija altra amor:
per si mateix no porta a altre delit
e dóna cels dant congoixós despit,
si lo delit de ser amat no encor.

Ja en amor no seré durador,
car son afany sobrepuja el delit.
Al temps antic jo degra ser eixit,
que ignocent era tot amador
e l'home vell solia ser fadrí,
i en temps present és vell qui barba met.
Cascuna amor vol temps sens cald ne fred:
jo crem d'hivern e d'estiu tremolí.

Lo meu voler en amor no fartí
de ser entès e molt menys satisfet:
Déu, mi e el món a tot oblit tramet
e és molt escàs lo grat que jo en sentí.
Per aquell preu que amor deu ser venut,
jo dant aquell, no viu que l'atengués:
aquell voler que sens dir és entès
per mal sentir no fon bé conegut.
Ab gran voler de parlar, jo fui mut,
per no trobar raó qui em satisfés
a ma dolor que bastament digués
e per ço fui hom sens amor tengut.
Mon cor sostrac la paraula de se,

ma boca tenc aquella no passàs,
vergonya i por guardaren aquest pas
e no fon vist com d'amor tal cas ve!
Menys mal d'aquest, ¿qual fort cor lo sosté?
¿Qui és aquell qui sobtós no esclatàs
que sa dolor a mostrar no bastàs
e fos cregut hom sens amor e fe
e son voler vengués ésser jutjat
per saber gros e voler deslleal,
l'entendre seu, veent-lo cominal,
que fos entès d'enteniment tapat?
Si ans de teps só vist blanc e ruat
e lo meu cos mostra haver passat mal,
serà per ço com amor ja no val
a aquell a qui natura ha enamorat.

Per Déu, a mi solament jo no planc,
mas a cascú qui en tal cas se verà!
Bé son jo cert que en tot no em semblarà,
car, per honor, jo em sec en pus alt banc.
Amor, amor, vostre poder és manc
o de sens grat ésser podeu reptat.
Qual d'aquests noms voleu en vós posat,
de qualsevol costat jaeu en fang.

Ausias March