Poemas y Relatos. Portal de Literatura.



Alfred Nobel



 

 

LA MARE DE DÉU

 

«La Mare de Déu
un roser plantava»,
l'immobil donzella
cantava encisada,
els ulls admirats
del propri miracle,
en llavis eslaus
la mèl catalana.

«D'aquell sant roser
naixia una branca.»
Cantava cançons
de la meva mare,
que quan jo era infant
ja me les cantava,
i ara que soc gran
les canta l'eslava.

«Nasqué Sant Ramon,
fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu,
no sap lo que alcança,
i canta indecisa
la suau cançó estranya,
ull-presa del flam
que encén en els altres.

«Confessor de reis,
de reis i de papes.»
La canta d'aprop
i sembla llunyana.

Llunyana la veig
i encara allunyar-se.

La veig que sen va
per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon,
fill de Vilafranca.

«La Mare de Déu
un roser plantava.»

JOAM MARAGALL
Setembre 1895.